LA MORIA DE LA OROLOJI

I. Ah, e esta strofi
Ce la note scrive
Supra nos pel,
Usa la profonda scrivia
De nos pedi supra la arena
(de la eterna orolojo de arena
ce sola fai conta
la ondi de la mar
e la visiti de la luna:
conta a tota
min la tempo).

II. La nova unia di tempo
Es la venta:
cada ves plu,
malforma la curva de la lus,
e con esta,
la reposa de la Sol en Montenegro
Se fa presente e se fa retarda
La ora plen
La mundo plen.

III. Fa tre venti
Ce me persegui a te
Totavia no tende a te.

IV. La poesia aora
Sola es fada en esense
Gravada en nos carne:
De la ora no jira
La sferi de la peneti,
Ance no jira
La fasi de oroloji e la planeti.
- Es la poesia de la inertia.

V. Respira profonda:
Esta modo es ce alga sofla de te
Fa eterna la momente;
Polvi la tempo,
Resta la poesia.

A ce me xerca, a fini?